Quines llengües prioritzar a la carta multilingüe d’un restaurant: segons les consultes i la disponibilitat de revisors

A l’hora de decidir en quines llengües oferir primer la carta, un restaurant ha de tenir en compte tant les consultes reals com la capacitat de mantenir-ne les traduccions a llarg termini. Hi ha un motiu clar per invertir en una llengua si sovint cal donar explicacions en aquesta llengua i hi ha algú que pugui comprovar el significat dels plats. La classificació nacional dels països d’origen dels visitants no es pot convertir directament en un ordre fix de llengües per a cada establiment.

L’INE va publicar el 2026-10-2 les dades provisionals de FRONTUR corresponents a l’agost. El Regne Unit va ser el principal país de residència dels visitants d’aquell mes, seguit de França i Alemanya.

FRONTUR comptabilitza els turistes internacionals que hi passen almenys una nit; no inclou els viatgers en trànsit ni els visitants d’un dia que no hi fan nit. El país de residència tampoc no és el mateix que la nacionalitat ni indica les preferències lingüístiques de cada persona, i una mateixa persona pot viatjar-hi diverses vegades. Les dades d’àmbit nacional només serveixen de context: no substitueixen les consultes reals que rep el restaurant durant els serveis de migdia, de vespre i de menjar per emportar.

Registreu què no s’entén, no només quines llengües es demanen

En acabar el servei, el personal de sala pot fer un recull de les preguntes que es repeteixen sobre les mitges racions i les racions senceres, què inclou el menú i si porta beguda, els ingredients i la manera de preparar els plats o els extres. N’hi ha prou de registrar el contingut de la consulta i el servei en què s’ha produït; no cal demanar la identitat ni la nacionalitat del client. Si una mateixa expressió ambigua causa confusió en diverses llengües, primer aclariu el text original, sense afanyar-vos a traduir tota la carta.

• Servei en què s’ha produït: anoteu la data, si era el servei de migdia o de vespre, i si era per consumir al local o per emportar; indiqueu també el context, com ara un esdeveniment especial.
• Llengua que necessita el client: anoteu només la llengua que la persona triï voluntàriament; no la deduïu pel seu aspecte, accent o bandera.
• Consulta concreta: anoteu el nom del plat, la unitat, què inclou o la norma de selecció que no s’ha entès, i conserveu-hi el text original corresponent.
• Ajuda disponible: especifiqueu quina informació escrita o explicació del personal hi ha actualment i què continua sense resoldre’s.
• Revisió i manteniment: indiqueu qui pot confirmar les dades dels plats i el significat en la llengua de destinació, i qui s’encarregarà de fer-ne el seguiment quan hi hagi canvis.

Trieu entre tres opcions per al pas següent

• Mantenir-la com a prioritat: si es repeteixen consultes reals, la informació original és completa i hi ha una persona que la pot revisar de manera estable, comenceu pels plats pertinents que s’ofereixen actualment.
• Corregir primer el text original: si el problema és que no s’expliquen prou bé els ingredients, les racions o les normes dels menús combinats, demaneu primer confirmació a la cuina i després actualitzeu les llengües que ja teniu.
• Ajornar l’ampliació: si no hi ha informació fiable o ningú pot revisar la llengua de destinació, no us afanyeu a publicar informació o compromisos que no s’hagin verificat. Continueu oferint la informació existent, sempre que s’entengui, i l’ajuda del personal.

No cal que aquestes decisions depenguin d’un nombre fix de consultes. Un establiment petit pot començar mantenint una secció i després comprovar si s’utilitza i qui en pot continuar fent les actualitzacions. Afegir més llengües no sempre ho fa tot més fàcil: cada llengua nova també implica més feina de manteniment quan canvien les receptes o els preus.

Deixeu que els clients triïn la llengua

Feu servir noms de llengua fàcils de reconèixer perquè els clients puguin triar per si mateixos. El personal pot preguntar quina llengua prefereixen per a la informació, sense demanar-los que expliquin quina és la seva nacionalitat. Les cartes en paper i les que es consulten amb el mòbil han de basar-se en el mateix contingut, confirmat per la persona responsable. No deixeu que una llengua conservi durant gaire temps guarnicions, formats de ració o productes disponibles que ja no són vigents.

Un cop triades les llengües prioritàries, demaneu a algú que conegui les receptes que en comprovi les dades i a algú que domini la llengua de destinació que en revisi el significat. També cal revisar els textos generats amb IA. Si hi ha consultes sobre dietes especials, torneu a comprovar les receptes verificades, la informació dels proveïdors i les pràctiques de preparació al local; una traducció fluida no és cap garantia de seguretat.

Ajusteu les prioritats a partir de les consultes posteriors

Abans d’activar una llengua nova, comproveu al mòbil que les categories, les racions, els preus i les opcions coincideixin i que no hi falti res ni es torni a mostrar una versió anterior. Després, registreu les consultes seguint els mateixos criteris i anoteu també els canvis en els plats disponibles, la carta o el flux de clients. Si deixen de preguntar per un plat perquè ja no s’ofereix, no ho comptabilitzeu com un efecte de la traducció.

Que els clients entenguin la carta no vol dir necessàriament que ja hagin fet una comanda. Si necessiten ajuda, esbrineu primer si només estaven consultant la carta, si ja han enviat la comanda o si volen modificar algun plat; després, comproveu en quin punt es troba la comanda i feu-vos-en càrrec. Per a qui no vulgui escanejar un codi QR, manteniu disponible la carta en paper i la possibilitat de demanar al personal, per evitar que hagi de tornar a enviar la comanda per canviar de llengua.